De la tornada dels dies de Nadal. Abans
De la tornada _Qué tens? _Qué et fà patir? _No res. _No m’ho crec. _Des que vau tornar et noto capgirat. _No, iaia. _Només… _Digas! _És que… La Rosa va esperar. _És difícil tornar. Aquests dies han estat plens. Els pares estaven relaxats. Les dos petites, encara que tenen pocs mesos s’estenien molt bé. I jo… _I tú, què? _Estic més comunicatiu a Vigo. Em sento molt còmode al bar, ajudant i tractant els clients. Ja sé que tornarem a l’estiu, però se’m farà llarg. No em vull allunyar de la petita, i de vosaltres tampoc. Més ara, que amb la Anna ens avenim millor. Ja no em fa la guitza, com abans. _Pot ser us heu fet grans. Entre germans deu ser així. Ja saps que jo he estat filla única i mimada pels pares.Pensaràs que sembla mentida. No ho hem parlat. Pot ser aquests és el moment. _Iaia, no cal. Ja m’he assebentats. La meva germana em va fer cinc cèntims. El Raúl havia tornat a Barcelona, després de haver passat els dies de Nadal i cap d’any a Vigo, ajudant al bar. Havia vist la Xiana d