La petita
_Qui sóc? _Qui ets? _Sóc jo? _Un ocellet? _Nooo! _Un gatet! _Nooo! _I ara, qui ets? Tenia les mans petites a sobre els seus ulls vells. La Rosa jugava a l’encert. _Iai sóc jo, la Quima. _Et mossegaré el nas. Et mossegaré la barbeta. Et mossegaré el culet. Feien quatre anys des que la Marina i en Lluís havien tornat. La mare de la Rosa ja no hi era. Feia un any que era morta. Els virus havien tornat, i ella no ho va superar. La Rosa va quedar al pis de l’Eixample i la Anna al seu de la Barceloneta. Moltes vegades la petita quedava amb ella. I el Raúl també. _Iaia, vull veure les fotos. Els iaius, els papes,… _Sí, petita. Abans berenarem. _Vull xocolata amb melindros. _El que vulguis. _Crida a en Raúl, que vingui. _Tete, xocolata desfeta. Vina que la iaia ho demana. _Ara vinc. Van berenar tots plegats. La nena no parava de xerrar. En Raúl se l’escoltava admirat. _Vina, vina. Vina a veure-hi quan eres petit. La iaia ens deixarà veure l’àlbum vermell. La Rosa vivia tota sola, però semp