Després de la tornada

 Aquest espai recollirà la continuació de la novel·la La ciudad espejo.

La ciudad espejo


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Raúl

  Quan desperto i no la tinc al meu costat ploro. No he deixat de plorar-la. M’he fet gran sense tenir-la al meu costat. La meva germana va recuperar els versos que ella escanejava quan jo li deixava. “M’he ompler de tu. Estimada. Tinc el cor desbordat com riu que arriba al mar. T’estimo. No tinc altre manera de dir. Ets dins meu quan els nostres cossos es troben i jo a dins. Sóc teu. Tu ets el món que volia tenir.” Em fa mal. No puc. En trenca per dins. Aquests versos sense ella són una espasa al meu pit. Vaig ser feliç. Molt. Ara vull morir. Hagués anat darrere, però no podia abandonar la meva filla, ni els pares, ni la iaia ni la Quima. No podia pensar només en mi. Voldria deixar de respirar i dormir per sempre. El seu record es viu. De vegades sento la seva veu. Em cal escoltar la remor del silenci per sentir-la. Torno a llegir els seus escrits. La seva lletra i miro les fotos que ens vàrem fer. Les tinc impreses a una capsa de fusta. La que va adquirir un dia passejant per les...
Més informació

Amants

 Poeta _ Ja ho sàvia jo. Ets el meu poeta estimat. Calia obrir el teu pit per fer sortir tot el que tens a dins. _ Ho serè per tu. Només per fer-te gaudir. _ Ho ets. No ho pots amagar. Escriu el que et surt de dins. La Laia em va obrir per fora i per dins. Em feia mal tants sentiments aflorant. En calia fer el que fos per soportar aquella emoció que em colpia el cos. Per aixó em vaig veure pensant versos adreçats a ella. Li ho vaig dir. Em va animar a fer un quadern on deixar constància i poder compartir amb ella el que de mi volia sortir. D’aquells dies els records són molt vius. No puc mirar els escrits. No puc. Ella em va deixar sol. Va morir. He trigat a escriure aquestes paraules maleïdes. Sort de la nostra filla que va néixer abans que la malaltia es fes al cos de la dona de la meva vida. Vull recordar. Ara puc. El dol que sento ja no ofega els meus sentits.  Escriure el record per fer-la present. Per ella i per mi. Em va obrir els sentits al món. Em va fer home. Va ser ...
Més informació

La Laia 3

 Raúl La Xiana em va dir que volia conèixer la dona de la meva vida. Jo hagués volgut fer-la conèixer immediatament a tothom. No em volia amagar. Va ser ella que em va dir d’anar a poc a poc. Com que li vaig parlar de la meva àvia, va ser la primera que va voler conèixer. Vàrem quedar al mateix lloc on ens van trobar a la primera cita, perquè la Rosa ho va proposar, dient que així podríem baixar al port caminant i dinar en algún puesto de la platja. Que ella convidava. El dia ho vaig escollir jo, perquè no vull perdre classes a la uni.  La Laia va dir que ho arreglaria, que no em preocupés, que ella ho podía canviar o anul·lar. No va fer falta, ja em vaig informar mirant el full que penja a la porta de la nevera enganxat amb un iman d’un drac simulant el trencadís. Li ho vaig regalar un dia que vàrem fer un volt i vaig veure que ho mirava a un kiosc del carrer a prop de la sagrada família, lloc ple de turistes. Vàrem riure dient-nos que també eren turistes i ens van fer la pri...
Més informació