Després de la tornada

 Aquest espai recollirà la continuació de la novel·la La ciudad espejo.

La ciudad espejo


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Amants

 Poeta _ Ja ho sàvia jo. Ets el meu poeta estimat. Calia obrir el teu pit per fer sortir tot el que tens a dins. _ Ho serè per tu. Només per fer-te gaudir. _ Ho ets. No ho pots amagar. Escriu el que et surt de dins. La Laia em va obrir per fora i per dins. Em feia mal tants sentiments aflorant. En calia fer el que fos per soportar aquella emoció que em colpia el cos. Per aixó em vaig veure pensant versos adreçats a ella. Li ho vaig dir. Em va animar a fer un quadern on deixar constància i poder compartir amb ella el que de mi volia sortir. D’aquells dies els records són molt vius. No puc mirar els escrits. No puc. Ella em va deixar sol. Va morir. He trigat a escriure aquestes paraules maleïdes. Sort de la nostra filla que va néixer abans que la malaltia es fes al cos de la dona de la meva vida. Vull recordar. Ara puc. El dol que sento ja no ofega els meus sentits.  Escriure el record per fer-la present. Per ella i per mi. Em va obrir els sentits al món. Em va fer home. Va ser ...
Més informació

Raúl

  Quan desperto i no la tinc al meu costat ploro. No he deixat de plorar-la. M’he fet gran sense tenir-la al meu costat. La meva germana va recuperar els versos que ella escanejava quan jo li deixava. “M’he ompler de tu. Estimada. Tinc el cor desbordat com riu que arriba al mar. T’estimo. No tinc altre manera de dir. Ets dins meu quan els nostres cossos es troben i jo a dins. Sóc teu. Tu ets el món que volia tenir.” Em fa mal. No puc. En trenca per dins. Aquests versos sense ella són una espasa al meu pit. Vaig ser feliç. Molt. Ara vull morir. Hagués anat darrere, però no podia abandonar la meva filla, ni els pares, ni la iaia ni la Quima. No podia pensar només en mi. Voldria deixar de respirar i dormir per sempre. El seu record es viu. De vegades sento la seva veu. Em cal escoltar la remor del silenci per sentir-la. Torno a llegir els seus escrits. La seva lletra i miro les fotos que ens vàrem fer. Les tinc impreses a una capsa de fusta. La que va adquirir un dia passejant per les...
Més informació

Raúl (feina)

  Deu anys. Deu. Com passa el temps, estimada! Sembla ahir quan va créixer a la teva panxa. Parlar amb tu, encara que no ets, em calma. Té els meus rínxols grocs i els teus ulls. Ja no és la nena d’ahir. S’està fent dona. Creix. Diu la Rosa que té molt de la Emi, la meva àvia. Diu que li recorda en gestos. Pot ser tu ens veus. Qui sap. Jo sento la teva presencia. Crec que estàs. Em deies que refés la meva vida, que sóc jove. No podria. Estic acompanyat de la teva presencia i els records. Sempre he estat bastant solitari. Sóc de poques relacions. Les justes. Quan sento el cos anyorat de tu, tanco els ulls i et penso. Puc viure. No em despullaria davant de ningú. La nostra filla és molt popular. En aixó a sortit a la Anna. De fet s’avenen molt. Sovint li explica coses que no arribo a saber. Tant difícil que va ser la meva relació amb ma germana i tant bé que va amb la nostra filla. Pot ser ho saps, però hi ha dies que la recull a escola i la porta a dinar. Aixó a la Laia li fa feliç....
Més informació