Raúl (feina)

 

Deu anys. Deu. Com passa el temps, estimada! Sembla ahir quan va créixer a la teva panxa.

Parlar amb tu, encara que no ets, em calma.

Té els meus rínxols grocs i els teus ulls. Ja no és la nena d’ahir. S’està fent dona. Creix. Diu la Rosa que té molt de la Emi, la meva àvia. Diu que li recorda en gestos. Pot ser tu ens veus. Qui sap. Jo sento la teva presencia. Crec que estàs.

Em deies que refés la meva vida, que sóc jove. No podria. Estic acompanyat de la teva presencia i els records.

Sempre he estat bastant solitari. Sóc de poques relacions. Les justes. Quan sento el cos anyorat de tu, tanco els ulls i et penso. Puc viure. No em despullaria davant de ningú.

La nostra filla és molt popular. En aixó a sortit a la Anna. De fet s’avenen molt. Sovint li explica coses que no arribo a saber. Tant difícil que va ser la meva relació amb ma germana i tant bé que va amb la nostra filla. Pot ser ho saps, però hi ha dies que la recull a escola i la porta a dinar. Aixó a la Laia li fa feliç. Diu, amb un sonriure, que és dia de noies i que jo no puc anar. Alguns d’aquests dies es queda també a dormir. La Quima també, encara que és més grandeta i veu a la Laia massa petita. Totes tres s’ho passen d’allò més bé.

M’ho agafo bé. Entenc que vulguin parlar de coses seves.

Tant bé que haguessin viscut tots tres. No ho puc evitar. Renego.

El Raúl feia el seu diari dirigint-se a la seva dona. No ho feia sovint. El dol li durà temps.

Els seus estudis li van anar molt bé per trobar feines. Traduir era una. Seguia estudiant. Com que ells idiomes eren el seu fort, va seguir aprenent altres. A vegades feia petites estades en altres països, per fer pràctiques on situ, o per ampliar coneixements sobre la cultura del país.

A vegades rebia la oferta de treball com acompanyant d’un polític o empresari que sol·licitava els seus serveis per que li fes fàcil la comunicació entre altres que parlaven en idiomes diferents. Per aquesta tasca havia de signar un document, en cadascuna de les ocasions. No podia revelar res del que s’havia dit. Ell formava part d’un equip escollit. Va aconseguir-lo per casualitat. Un amic de la Laia li havia parlat una mica per sobre, dient-li que podria aconseguir que li fessin una entrevista per una bona feina, que donava el perfil. D’aquella entrevista va sortir sense saber si el cridarien. Va ser passat un temps que li van tornar a entrevistar. Li van dir que havia estat escollit i ell van donar tota la informació de perquè el requerien.

Sempre que el cridaven no sàvia on aniria. Li calia presentar-se a les oficines de la ciutat on aniria. Rebia un missatge a un apartat de correus on anava diàriament a veure si havia rebut quelcom.

Les raons que li van donar eren que així evitarien que ningú el molestes. Era preservar el seu anonimat. I també que el fessin preguntes incomodes a la premsa, en alguns casos. Ell era persona anònima i ho havia de seguir sent. A més, quan feia la seva tasca vestia amb roba que li havien preparat. Mai amb la seva. Lo seu quedava a recull per quan tornes. Ni el seu mòbil. Si rebres algun avís important li ho farien saber. Mai eren més de un parell de dies. 

Si la seva germana ho hagués sabut seria complicat. Ella era de les persones que s’apunten a totes les lluites solidàries. Ja havien discutit alguna vegada. En Raúl de tarannà tolerant no era de sortir al carrer a cridar.

Avui m’han recollit al carrer. Vaig rebre indicacions de com anar. Un lloc molt transitat. He anat una mica abans, per recordar. Per mirar enrera i veure’t amb aquell vestit floral amb tonalitats blaves, grogues i taronjades. Ha estat un deja vu. Com t’ho puc dir. Estava a la cantonada i semblava que havia estat.

La Laia quedarà amb la Marina i la Rosa, a casa nostra. Diu ma mare que no li anirà malament deixar uns dies al pare al seu aire. Evidentment la Quima també quedarà amb elles. Han dit que faran una nit de noies, i és clar, la Anna també hi anirà.

No em pregunten a on marxo. Millor, perquè no ho se ni jo. Sempre em cal improvisar. Els hi dic que hi ha una convenció de traductors i queden conformes.

Les finestres eren fosques. No he pogut veure per on hi anàvem. Ven anar a parar a un garatge particular. He fet d’interpret entre el mandarí i el rus. Ja saps que és secret. No puc escriure el que s’ha dit. Ha estat molt dur. Em costava mantenir les formes. Els hagués escanyat a tots dos. 

Al dia següent, la Rosa m’ha dit que feia mala cara. I tant. No he pogut dormir. He hagut de passar la nit a un hotel. No podia tornar cap a casa. Las noies no m’ho haguessin perdonat. He estat tentat d’anar amb el pare, però he pensat que em calia pensar-hi. Pot ser estic fent una feina massa arriscada.

Amb el que em paguem tinc els estudis de la Laia garantits. La Rosa sempre se’n ha fet càrrec i a mi em vindria de gust que nosaltres ho puguessin assolir. Fer estudis avui dia és molt car. Sort de la família que tenim.

Sento molt no afegir els teus. No volen saber res de nosaltres. No vaig aceptar cap crítica sobre nosaltres. Haguessin volgut treure’n la nostra filla. Ho van intentar. Ens la volien prendre. Va ser descarat. Em volien inhabilitar. Sort de gent de l’entorn de la meva mare. Vivint a casa de ella va ser crucial per desestimar les seves demandes. Jo encara no tenia feina. Només títols i alguna traducció penjant. 

Guanyar-se la vida, mai millor dit.

T’haig de dir que els personatges d’ahir no surten a les notícies ni en cap altre mitja. El món es mou des-de les ombres.