La Laia 3

 Raúl

La Xiana em va dir que volia conèixer la dona de la meva vida. Jo hagués volgut fer-la conèixer immediatament a tothom. No em volia amagar. Va ser ella que em va dir d’anar a poc a poc.

Com que li vaig parlar de la meva àvia, va ser la primera que va voler conèixer. Vàrem quedar al mateix lloc on ens van trobar a la primera cita, perquè la Rosa ho va proposar, dient que així podríem baixar al port caminant i dinar en algún puesto de la platja. Que ella convidava.

El dia ho vaig escollir jo, perquè no vull perdre classes a la uni. 

La Laia va dir que ho arreglaria, que no em preocupés, que ella ho podía canviar o anul·lar. No va fer falta, ja em vaig informar mirant el full que penja a la porta de la nevera enganxat amb un iman d’un drac simulant el trencadís. Li ho vaig regalar un dia que vàrem fer un volt i vaig veure que ho mirava a un kiosc del carrer a prop de la sagrada família, lloc ple de turistes. Vàrem riure dient-nos que també eren turistes i ens van fer la primera foto davant de la façana del carrer Cerdanya. La de la passió. Va ser veure-ho de nou. Mai havia parat en detalls. El raïm, el cargol, la sargantana,… La Laia m’ho explicava. El temple que sembla mai serà acabat, des-de fora. Vàrem pensar en fer la visita un altre dia per gaudir de la seva majestuositat. 

La Laia em deixava llibres seus. Lectures que ella havia il·luminat. 

Quan li tornava un hem deixava escollir un altre. Sempre entre tres que ella havia separat. Es va sorprendre de que sent com sóc, aficionat a llegir i escriure, no hagués fet aquelles lectures en ma vida. 

_Com pot ser? 

_No m’ho puc creure. 

Remugava mentres me’ls oferia.

_Sort de tu, que tens rapidesa lectora. 

Sempre m’havia seduït la lectura. De petit, quan encara no havia après, resseguia amb el dit els escrits, simulant que llegia.

Va ser la Rosa que em va iniciar abans que a l’escola comences a aprendre. Ella veiem-me m’agafava el dit i llegia a poc a poc el que ficava a sota dels dibuixos i parlàvem del que deia. 

Com que els dibuixos animats m’agradaven molt, hem comprava llibres relacionats.

Un dia li vaig parlar a la meva àvia del que estava llegint. Ella també havia llegit aquells llibres. Em va dir que li agradava molt que m’agrades llegir-los.

La Laia i jo gaudien de tot el que feien plegats. Sortir agafats de la ma i anar pels carrers de la ciutat. Quan anaven pels llocs on jo havia anat aquells dies li ho deia. No em costava parlar-ho amb ella. Ella escoltava. No em deia res. Li vaig parlar de tot. No em vaig amagar.