La Laia

La ciudad espejo 

La Noa em va obrir camí. Molt amable per la seva part. Va ser fantàstic. Sense ella no hagués accedit a parlar amb la gent. Sort d’ella. Com que havien de fer treballs en grup i ella sempre contava amb mi, mai em vaig trobar aïllat. A més a més, quan quedaven em deia que hi anés amb ella. Al principi li deia que no podia, que em calia ser amb la petita perquè els pares puguessin sortir, però un dia em vaig decidir i vàrem quedar a un garito de la Barceloneta. Hi vaig anar amb nervis i indecisions. Va ser un encert. Quan li ho explicava a la Xiana pel whashapp ella m’animava a anar. La petita sempre quedava amb la iaia quan els pares sortien de nit. Jo aniria amb elles quan tornés. Va ser una experiència molt guapa, vàrem veure com començava el dissabte. Un sol enlairant-se envermellit. Mai ho havia vist. La meva germana gran moltes vegades m’havia dit el que em perdia. Que vivint a la casa de la nostra àvia gaudia moltes vegades de la lluna sobre l’horitzó marí i del sol quan començava a aclarir. La Laia hi era amb la seva colla. Se’m va acostar i van beure plegats una cervesa, però res més. Va ser un primer pas. La Noa em va fer una clucada d’ull. Sembla que tothom ho sap. Estic colat.

A l’endemà vaig tenir un missatge de la Laia. Una cita. No vaig tenir res a dir. Vaig anar mitja hora abans. A una cafeteria de la plaça Catalunya. Quan va arribar, just a l’hora que havien quedat em vaig sentir bullir la sang. Segurament vermell. Va ser natural. Em va fer un pató a la galta. Segur que la va notar cremant. Jo no vaig saber que fer. Hauria d’haver correspon igual, però em va ser impossible. Va seure al meu costat i em va dir a cau d’orella que podíem marxar. Va ser la primera vegada amb una dona, a excepció de quan el tiet em va fer el regal. Per a mi ho era. Estic que no m’ho puc crec. Quan ho vaig parlar amb la Xiana, que va fer trucada de vídeo quan li ho vaig escriure, reia i deia que ho sàvia, que jo era un home diferent i que trobaria qui ho sabria veure. ¡Estic enamorat! La estimo. La Laia omple el meu món. El meu cos, la meva pell, els meus somnis, el pensament,… sóc seu. Ella ho és tot per a mi.

Casa seva no és gaire lluny de la de la iaia. A l’eixample. Viu sola. Només té una habitació. Es part d’un gran pis convertit a apartaments de lloguer. És de fora. Del Solsonès. Diu que un dia, quan quedi amb la seva família hi anirem. No ho vol amagar. Anem pels carrers aparellats. M’ha portat amb la seva colla. M’han acollit molt bé. Tenim conversa. No em fan sentir diferent. Em trobo a la meva salsa. Ja ho deia la Xiana. Aquest és el meu ambient natural. A la Laia li he fet conèixer la Rosa i la petita. La meva àvia encantada i la Quimeta tota seva. Així ella també ha pogut quedar-se a casa de l’avia els caps de setmana amb mi. Amb els pares encara no em quedat. La petita els hi parla de nosaltres i a més hi ha nit que ens quedem a casa de la Laia i ells ho saben. 

¡Sóc feliç!