Raúl

 

Raúl

Quan vaig començar els estudis universitaris estava molt motivat.

Em vaig trobar amb la Noa. Ve ser ella que em va veure i si va acostar. Estudiem el mateix. A vegades ens trobem per fer junts revisions dels apunts. 

No vàrem parlar del seu amic. Ella tampoc em va parlar.

Un dia, anant junts ens vàrem trobar. Em va saludar. Jo no el reconeixia. Tant de temps. Quan em vaig adonar, vaig sentir la remor del passat, però la vaig allunyar del meu pensament.

Vàrem quedar per un altre dia. La Noa i ell van marxar junts. Jo no em vaig atrevir. Millor anar de mica en mica.

Pot ser és el seu xicot. No compartim intimitats.

Ma germana Anna no em parla de ningú. Quan ens veiem ho fem en mig de trobades familiars. La petita sempre és el centre en aquells moments.

Del Izan no puc dir res. No ens comuniquem. Llum queda aquell dia.A vegades penso fer-li un toc, però ho deixo estar.Hi ha coses que millor no remenar.

Estic a un grup d’escriptura creativa. He fet bones relacions. He millorat. Ja no em costa comunicar. Quan vaig començar a llegir en veu alta el que portava escrit em tremolava la veu. Ara ho controlo millor. M’han fet sentir confiança.Organitzen sortides. Anem al cinema, al teatre, a prendre una copa,… Fem viatges de pocs dies. Normalment de cap de setmana. També trobades amb grups d’altres ciutats. Hi ha qui fa poesia. A mi m’agrada escriure petits textos amb un tema concret. A l’inici de la sessió parlem del que estem llegim. No és un grup de lectura. És una mena d’escalfament. 

Ja no em fa por el que es pugui pensar de mi. Encara que no ho tinc del tot superat.

La Laia és qui coordina el grup. Em fa recordar les meves amigues de Vigo. A més m’atreu. No li ho he dit, però pot ser ja ho sap.