Després de la tornada

La ciudad espejo  La Noa em va obrir camí. Molt amable per la seva part. Va ser fantàstic. Sense ella no hagués accedit a parlar amb la gent. Sort d’ella. Com que havien de fer treballs en grup i ella sempre contava amb mi, mai em vaig trobar aïllat. A més a més, quan quedaven em deia que hi anés amb ella. Al principi li deia que no podia, que em calia ser amb la petita perquè els pares puguessin sortir, però un dia em vaig decidir i vàrem quedar a un garito de la Barceloneta. Hi vaig anar amb nervis i indecisions. Va ser un encert. Quan li ho explicava a la Xiana pel whashapp ella m’animava a anar. La petita sempre quedava amb la iaia quan els pares sortien de nit. Jo aniria amb elles quan tornés. Va ser una experiència molt guapa, vàrem veure com començava el dissabte. Un sol enlairant-se envermellit. Mai ho havia vist. La meva germana gran moltes vegades m’havia dit el que em perdia. Que vivint a la casa de la nostra àvia gaudia moltes vegades de la lluna sobre l’horitzó marí i ...

  Raúl Quan vaig començar els estudis universitaris estava molt motivat. Em vaig trobar amb la Noa. Ve ser ella que em va veure i si va acostar. Estudiem el mateix. A vegades ens trobem per fer junts revisions dels apunts.  No vàrem parlar del seu amic. Ella tampoc em va parlar. Un dia, anant junts ens vàrem trobar. Em va saludar. Jo no el reconeixia. Tant de temps. Quan em vaig adonar, vaig sentir la remor del passat, però la vaig allunyar del meu pensament. Vàrem quedar per un altre dia. La Noa i ell van marxar junts. Jo no em vaig atrevir. Millor anar de mica en mica. Pot ser és el seu xicot. No compartim intimitats. Ma germana Anna no em parla de ningú. Quan ens veiem ho fem en mig de trobades familiars. La petita sempre és el centre en aquells moments. Del Izan no puc dir res. No ens comuniquem. Llum queda aquell dia.A vegades penso fer-li un toc, però ho deixo estar.Hi ha coses que millor no remenar. Estic a un grup d’escriptura creativa. He fet bones relacions. He millo...

 Qui escriu allibera  Aquells dies a casa calia omplir la ment i no patir.  Si es pateix el cos perd. Els organismes paràsits es fan més potents, perquè amb el patiment s’afebleix, baixen les defenses. La Rosa, la nostra àvia, va portar històries per llegir. Va ser un bon estímul. Sóc la germana del Raúl. Em dic Anna. Vull escriure del que vàrem viure aquells dies tancats a casa. Res no va tornar a ser com abans. Ma mare, la Marina, i el meu pare, en Lluís, van perdre el control de les nostres vides. Sort de la meva àvia. Ella controlava. Ens feia viure el temps de cada un dels dies, fent-nos partíceps. El Tani ja no viu. Els gossos no duren prou. Mala sort. Jo em feia càrrec de que tingues aigua neta i menjar. Quan sortia amb ell anava cap a un parc i em trobava amb el meu amic Luca, germà de la Jana. Xerrar amb ell era el millor que en podia passar. Vàrem començar a compartir poemes. No tinc cap. No puc recordar. Els portaven en paper i ells llegíem. No he tornat a escr...

  _Qui sóc? _Qui ets? _Sóc jo? _Un ocellet? _Nooo! _Un gatet! _Nooo! _I ara, qui ets? Tenia les mans petites a sobre els seus ulls vells. La Rosa jugava a l’encert. _Iai sóc jo, la Quima. _Et mossegaré el nas. Et mossegaré la barbeta. Et mossegaré el culet. Feien quatre anys des que la Marina i en Lluís havien tornat.  La mare de la Rosa ja no hi era. Feia un any que era morta. Els virus havien tornat, i ella no ho va superar. La Rosa va quedar al pis de l’Eixample i la Anna al seu de la Barceloneta.  Moltes vegades la petita quedava amb ella. I el Raúl també. _Iaia, vull veure les fotos. Els iaius, els papes,… _Sí, petita. Abans berenarem. _Vull xocolata amb melindros. _El que vulguis. _Crida a en Raúl, que vingui. _Tete, xocolata desfeta. Vina que la iaia ho demana. _Ara vinc. Van berenar tots plegats. La nena no parava de xerrar. En Raúl se l’escoltava admirat. _Vina, vina. Vina a veure-hi quan eres petit. La iaia ens deixarà veure l’àlbum vermell. La Rosa vivia tota s...

 Aquest espai recollirà la continuació de la novel·la La ciudad espejo. La ciudad espejo