Entrades

De la tornada dels dies de Nadal. Abans

 De la tornada  _Qué tens? _Qué et fà patir? _No res. _No m’ho crec. _Des que vau tornar et noto capgirat. _No, iaia. _Només… _Digas! _És que… La Rosa va esperar. _És difícil tornar. Aquests dies han estat plens. Els pares estaven relaxats. Les dos petites, encara que tenen pocs mesos s’estenien molt bé. I jo… _I tú, què? _Estic més comunicatiu a Vigo. Em sento molt còmode al bar, ajudant i tractant els clients. Ja sé que tornarem a l’estiu, però se’m farà llarg. No em vull allunyar de la petita, i de vosaltres tampoc. Més ara, que amb la Anna ens avenim millor. Ja no em fa la guitza, com abans. _Pot ser us heu fet grans. Entre germans deu ser així. Ja saps que jo he estat filla única i mimada pels pares.Pensaràs que sembla mentida. No ho hem parlat. Pot ser aquests és el moment. _Iaia, no cal. Ja m’he assebentats. La meva germana em va fer cinc cèntims. El Raúl havia tornat a Barcelona, després de haver passat els dies de Nadal i cap d’any a Vigo, ajudant al bar. Havia vist la Xiana d
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Raúl mirant al futur.

  Encara que amb aplicacions i recursos com ara ai donaven per fet que tasques com les meves no serien oferides a especialistes qualificats, al contrari, no em puc queixar. El fet d’haver de tenir informació a llocs fora del control dels emissors va portar a fer servir mitjans fora dels canals de comunicació virtual. Calia controlar.  La Laia apunta maneres. Diu que farà interpretació des que li han oferit participar al pessebre fent d’angelet. La Rosa li ha dit que si és el que vol endavant. No te res d’estrany, no és talla per res. A més té el seu encant. De molt petita volia que li tornessin a llegir sempre el conte de la rínxols d’or quan anava a dormir. Quan es va fer més grandeta ho interpretava amb les seves nines i peluchos. Li cal fer-se la roba per fer el paper de sa vida. Mira per on que ha buscat als teus calassos i ha trobat el que li ha semblat adient. El teu vestit florit. Diu que un angelet és com la natura. La Rosa i jo ens varem mirar i van assentit amb un somriure co
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Raúl (feina)

  Deu anys. Deu. Com passa el temps, estimada! Sembla ahir quan va créixer a la teva panxa. Parlar amb tu, encara que no ets, em calma. Té els meus rínxols grocs i els teus ulls. Ja no és la nena d’ahir. S’està fent dona. Creix. Diu la Rosa que té molt de la Emi, la meva àvia. Diu que li recorda en gestos. Pot ser tu ens veus. Qui sap. Jo sento la teva presencia. Crec que estàs. Em deies que refés la meva vida, que sóc jove. No podria. Estic acompanyat de la teva presencia i els records. Sempre he estat bastant solitari. Sóc de poques relacions. Les justes. Quan sento el cos anyorat de tu, tanco els ulls i et penso. Puc viure. No em despullaria davant de ningú. La nostra filla és molt popular. En aixó a sortit a la Anna. De fet s’avenen molt. Sovint li explica coses que no arribo a saber. Tant difícil que va ser la meva relació amb ma germana i tant bé que va amb la nostra filla. Pot ser ho saps, però hi ha dies que la recull a escola i la porta a dinar. Aixó a la Laia li fa feliç. Diu
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Raúl

  Quan desperto i no la tinc al meu costat ploro. No he deixat de plorar-la. M’he fet gran sense tenir-la al meu costat. La meva germana va recuperar els versos que ella escanejava quan jo li deixava. “M’he ompler de tu. Estimada. Tinc el cor desbordat com riu que arriba al mar. T’estimo. No tinc altre manera de dir. Ets dins meu quan els nostres cossos es troben i jo a dins. Sóc teu. Tu ets el món que volia tenir.” Em fa mal. No puc. En trenca per dins. Aquests versos sense ella són una espasa al meu pit. Vaig ser feliç. Molt. Ara vull morir. Hagués anat darrere, però no podia abandonar la meva filla, ni els pares, ni la iaia ni la Quima. No podia pensar només en mi. Voldria deixar de respirar i dormir per sempre. El seu record es viu. De vegades sento la seva veu. Em cal escoltar la remor del silenci per sentir-la. Torno a llegir els seus escrits. La seva lletra i miro les fotos que ens vàrem fer. Les tinc impreses a una capsa de fusta. La que va adquirir un dia passejant per les ram
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

La Laia 3

 Raúl La Xiana em va dir que volia conèixer la dona de la meva vida. Jo hagués volgut fer-la conèixer immediatament a tothom. No em volia amagar. Va ser ella que em va dir d’anar a poc a poc. Com que li vaig parlar de la meva àvia, va ser la primera que va voler conèixer. Vàrem quedar al mateix lloc on ens van trobar a la primera cita, perquè la Rosa ho va proposar, dient que així podríem baixar al port caminant i dinar en algún puesto de la platja. Que ella convidava. El dia ho vaig escollir jo, perquè no vull perdre classes a la uni.  La Laia va dir que ho arreglaria, que no em preocupés, que ella ho podía canviar o anul·lar. No va fer falta, ja em vaig informar mirant el full que penja a la porta de la nevera enganxat amb un iman d’un drac simulant el trencadís. Li ho vaig regalar un dia que vàrem fer un volt i vaig veure que ho mirava a un kiosc del carrer a prop de la sagrada família, lloc ple de turistes. Vàrem riure dient-nos que també eren turistes i ens van fer la primera foto
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Amants

 Poeta _ Ja ho sàvia jo. Ets el meu poeta estimat. Calia obrir el teu pit per fer sortir tot el que tens a dins. _ Ho serè per tu. Només per fer-te gaudir. _ Ho ets. No ho pots amagar. Escriu el que et surt de dins. La Laia em va obrir per fora i per dins. Em feia mal tants sentiments aflorant. En calia fer el que fos per soportar aquella emoció que em colpia el cos. Per aixó em vaig veure pensant versos adreçats a ella. Li ho vaig dir. Em va animar a fer un quadern on deixar constància i poder compartir amb ella el que de mi volia sortir. D’aquells dies els records són molt vius. No puc mirar els escrits. No puc. Ella em va deixar sol. Va morir. He trigat a escriure aquestes paraules maleïdes. Sort de la nostra filla que va néixer abans que la malaltia es fes al cos de la dona de la meva vida. Vull recordar. Ara puc. El dol que sento ja no ofega els meus sentits.  Escriure el record per fer-la present. Per ella i per mi. Em va obrir els sentits al món. Em va fer home. Va ser qui em va
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

La Laia 2

Quan la Laia va coneixer en Raúl feia temps que no estava amb ningú. Començava a pensar de si mateixa que no durava a les relacions íntimes i que li calien estímuls més forts per seguir a una relació. Quan començava el fet de tocar-se obria els seus sentits i tot rodava. Passat els dies ja no ho sentia i la relació perdia emoció. Ja no tenia el cos a punt i li calia beure o prendre un disparador sensorial. Tampoc estava disposada a estimar per sobra de si mateixa. No volia perdre el control. Ningú no faria el que vulgues del seu cos i menys de la seva ànima. Així li anava. No recordava una relació llarga. Ni tenir coneixement del món que envoltava les persones amb qui estava. Era cardar i marxar cadascú pel seu cantó.  A part, ella tenia els pocs amics que conservava de temps. No era de multituds. Li agradava trobar-se en petit comité. Fer els tallers literaris a l’associació li reportava una comunicació intel·lectual que omplia els seus interessos. Quan va conèixer en Raúl va sentir u
Publica un comentari a l'entrada
Més informació